Arxiu | Usabilitat RSS de la categoria

CRO i CR9: Conversion rate optimization i Cristiano Ronaldo

Pensava en fer un post explicant què és això del CRO i m’he dit: aprofita les sigles que són gairebé les mateixes que les del Cristiano Ronaldo i fas una d’aquelles coses de relacionar conceptes que en principi no tenen res a veure per generar l’interès del lector.

cristiano CRO i CR9: Conversion rate optimization i Cristiano Ronaldo

Això del Conversion Rate Optimization (CRO a partir d’ara) és el mètode o les tècniques per millorar l’experiència d’un usuari a una pàgina de manera que s’augmentin les conversions, que és el què estem buscant. Per anar a un exemple ràpid i no especialment representatiu: tenim la pàgina d’una web on es ven una figura de vinil del Cristiano Ronaldo. Només 1 de cada 100 usuaris que hi entra efectua la compra d’una figura (per tant tenim un 1% de rati de conversió). Més enllà de sentir-nos alleugerits pel bon criteri de la majoria, podem treballar perquè aquesta pàgina on es ven la figureta sigui més clara i atractiva, expliqui millor les bondats de la figureta i ajudi a que augmenti la conversió sense que haguem de rebaixar el preu de la figureta a saldo. Podem fer textos més curts i clars, podem afegir un botó de comprar que inciti més a l’acció, podem posar un vídeo que ens ensenyi totes les possibilitats d’articulació i de juguet sexual que ens ofereix la figura… Aquestes coses, idealment (és a dir sempre que sigui possible, fem-ho), s’haurien de testejar. Tenim la versió original de la pàgina i en preparem una amb les millores: fem un test A/B a veure si realment amb els canvis la nova pàgina genera més conversions. Això de testejar sempre és important. A vegades tenim assumpcions de coses que pensem que funcionaran i no són així. Per exemple, sempre creurem que posar un “compra” en text petit, com un simple enllaç, funcionarà molt pitjor que un botó gegant i cridaner on posi “Compra”. Però potser estem en una web que té un perfil d’usuaris que volen evitar al màxim tot el què els hi faci massa pudor a marquèting i funcionarà més l’opció discreta (al revés de la majoria de vegades). En aquest sentit a la xarxa podeu trobar exemples que testejar serveix per no prendre com a llei coses que teniem interioritzades que sempre funcionaven.

Cal definir què és per nosaltres una conversió a la nostra web. Per un e-commerce serà una venta (malauradament pels que no estem treballant en e-commerce, gairebé tots els exemples que es poden llegir a la xarxa cauen a aquest sac), per un mitjà audiovisual serà la visualització d’un dels seus vídeos, per una empresa que fa documents de turisme de comarques catalans ho serà cada descarrega dels PDF que ofereixen. En un exemple fora del món web, per un Cristiano Ronaldo, una conversió serà cada premi individual que aconsegueixi. Si Messi li passava la mà per la cara, ha intentat mirar amb anàlisi sobretot qualitativa (no llegir l’As i preguntar a gent sensata) en quins aspectes Messi li treia molta aventatge: per exemple en l’imatge pública. Optimitza-la, modera’t, deixa de semblar un capullo integral cada cop que parles i és possible que al final del dia la gent que et vota als premis individuals et tingui més en compte. Fora de web això de testejar és molt més complicat i per tant no saps si els canvis que estàs fent tenen sentit i base empírica, que és el què caldria abans de fer canvis. El Cristiano ha anat provant a veure si li funcionava alguna cosa i al final va trobar la que feia la diferència: que es lesionés el Messi.

En català, el @jrosell twitteja sobre el tema i fa ja temps en va fer un interessant post introductori que té un valuós recull de llibres que val la pena llegir si et vols dedicar a això del CRO. El @xavier_colomes és un altre crack que també en parla a Twitter i té un blog anomenat Conversion garden. Ell em va recomanar molt un llibre que val moltíssim la pena i que està a la llista del Jordi: “Call to action” del germans Bryan Eisenberg (TheGrok) i Jeffrey Eisenberg (@Jeffreygroks). No cal dir que a part de llegir el llibre és ben recomanat seguir què piulen els dos, que comparteixen enllaços interessants sobre aquesta disciplina.

Optimitzar una web feta en WordPress

Dels CMS (Content Management System) -gestors de continguts- el número 1 en webs de perfil baix i mig arreu del món és WordPress. És fàcil i molt configurable; ideal perquè usuaris de tot tipus (inclús perfils poc tècnics) puguin construir-se la seva web. Va néixer com a eina per gestionar blogs (i s’ha acabat imposant a blogger, movable type…) però actualment és fàcilment configurable per poder-la utilitzar com el sistema per gestionar una pàgina web que no tingui un format blog. Per exemple, amb l’Ivan vam fer Daica, la web d’un restaurant, utilitzant aquest gestor de continguts.

Read More…

Construir prototips per webs: provant Indigo Studio i Framebox

Quan fem el prototip de la web (la paraula que s’utilitza en anglès és wireframe), construim una versió molt esquemàtica del què volem que sigui la futura web (a vegades donant també un punt funcional) que ha de servir per explicar què volem d’una manera una mica més gràfica. Tant al nostre equip (els que han de dissenyar la web, els que l’han de programar) com als clients que ens han encarregat la web, si és el cas. També ens poden ajudar a verificar l’usabilitat de la nostra web i detectar possibles problemes i errors abans de començar a picar codi.

Read More…

Com fer el menú de la teva web

Quan vols fer una nova web, el menú és una de les parts més essencials, a la que cal dedicar-li molta atenció. Idealment, l’objectiu seria aconseguir un menú que sigui simple i senzill d’entendre pels usuaris i que a la vegada els faciliti trobar el què busquen. Si és la teva web personal és més fàcil que puguis aconseguir perfilar un menú seguint aquest precepte, en webs més grans i on molta gent opina és possible que peticions i interferències de caps i clients ho puguin acabar distorsionant una mica o molt.

Què hi ha d’haver al menú?

El menú pot ser simple o bastant complicat, en casos de pàgines amb molt contingut. Si és una web nova (i per tant no disposem d’informació per analitzar) hem de fer una mica de feina mental, pensar el què volem posar a la nostra pàgina i com ho titulariem, a la vegada d’intentar anticipar-nos a què pot interessar als usuaris, per poder-ho destacar més.

Read More…

Exemples de com dissenyar parts d’una pàgina: buscant inspiració en el què han fet altres

Quan hem de pensar com serà una part d’una pàgina de la nostra web (un menú, un formulari, una llista d’elements…) habitualment ens trobarem amb molts dubtes sobre la manera d’enfocar-ho. Poso el text al costat? Reordeno el formulari? Hi poso una imatge o no? Una de les opcions a l’hora de fer canvis a una pàgina, si ja ho tenim més o menys orientat seria fer el què havia comentat, testos que ens ajudin a decidir quina de les opcions que hem pensat funcionen millor. Però si tenim dubtes més generals de com fer-ho, podem mirar com ho han fet altres que s’han enfrontat que tenen a la seva web parts semblants al què volem fer. Per un cantó pot venir ha la idea “ei, que si els de Google ho fan així, amb la de peles i equip que tenen per investigar, testejar i trobar la millor opció, senyal que ha de ser una bona opció”, però cal tenir en compte que cada pàgina és un món i la mateixa solució pot no servir per problemes en aparença similars. Però si que val la pena fer un cop d’ull a solucions a l’hora de plantejar una pàgina, per poder decobrir idees noves o solucions en les que no s’havia pensat i a partir d’aquí aplicar-ho segons les especificitats que tenim a la nostra web.

Read More…

Gamification a Coursera: aprofitant conceptes dels jocs a l’hora de fer webs o aplicacions

La gamification (joguificació? jeje) és ” l’ús d’elements de jocs i de tècniques de disseny de jocs en contextes no de joc”. Fer servir els aspectes que converteixen els jocs (trec el vídeo a davant per fer-ho més ampli) en tant entretinguts i absorbents i traslladar-ho a altres llocs on poguem aprofitar això per fer que la gent presti més atenció o disfruti més fent tasques que tal com estan fetes no generen gaire atracció. Foursquare, per exemple, és una aplicació d’èxit per mòbil que va apostar des d’un principi per incorporar elements de videojocs, tot donant premis en format de trofeus virtuals als usuaris quan aconsegueixen certes coses (visitar molt un lloc, anar varis cops a un restaurant de tipus pizzeria) o fent que cada check-in sumi punts i et situi en un rànquing amb els teus amics).

Tots aquests elements dels jocs (puntuació, trofeus, rànquings, pantalles que marquen un progrés…) són un tema a tenir en compte quan ens posem a pensar a l’hora de fer webs i aplicacions. No ha de funcionar a tot arreu, evidentment, però ens podrem trobar casos on arribarem a la conclusió que utilitzar aquests recursos ens donaria un bonus per aconseguir l’atenció i mantenir l’usuari enganxat al nostre producte. No és una cosa senzilla saber quan i com fer-ho, per crear jocs que funcioni i agradin hi entren conceptes de disciplines com la psicologia, el disseny, l’estratègia… no en sóc un expert, però ara he començat un curs per aprendre’n i això és el que tenia ganes de compartir.

Read More…

Lectures d’estiu: “Siete años de experiencia de usuario”

UX són dos lletres que en l’àmbit dels que es dediquen a fer web són habituals i signifiquen User experience. L’experiència de l’usuari al visitar la nostra web, lligada amb camps per on millorar la nostra web com són l’usabilitat i l’arquitectura de la informació. Un dels blogs interessants sobre el tema és del Torres Burriel que es dedica a la consultoria i professorat d’aquest tema (i que per tant, com a manera de vendre’s exposa coneixement sobre la matèria al seu blog).

Fa un parell de mesos va publicar un llibre, 7 años de experiencia de usuario, que és un recull de textos seleccionats del seu blog que es pot descarregar gratuïtament en format PDF. No és mala lectura estiuenca per fer una petita introducció al UX i llegir les seves opinions sobre temes com l’importància dels wireframes o els lligams entre SEO i usabilitat. Són articles curts, així que és ideal per anar llegint a estones, descartant els que no interessen (també n’hi ha de més bàsics, altres de més avançats) i apuntant i visitant ens enllaços que van apareixent a peu de pàgina per aprofundir els temes que ens cridin més l’atenció.

Testos A/B. Prenent decisions a partir de les dades

Tenir dos variants d’una mateixa pàgina, la A i la B. La A té un botó central on posa “Compra” i la B té un botó central on posa “Compra ara”. Fem el test: a la meitat dels visitants a la nostra pàgina els ensenyem la variant A i a l’altre meitat la variant B. D’això en surten unes dades que poden ser prou concloents i mostrar-nos que en el cas d’una de les dues variants, l’usuari fa molts més clics al botó per comprar. Comparar pàgines amb petites variacions, aquesta és l’idea general dels testos A/B, una ajuda més que interessant alhora de prendre decisions per anar fent canvis a la nostra pàgina web i fer que compleixi cada cop més els objectius que ens hem marcat.

Read More…