Ja fa un temps (un parell de mesos, crec recordar) que Google va anunciar que Universal Analytics quedava obert per a tots els públics, després d’una fase en la que estava en beta. És una nova versió de la seva eina de Google Analytics, una nova manera d’organitzar i recopilar les dades, adaptant-se a la nova realitat de consum web. Permet seguir les dades no només en webs, sinò en aplicacions i des de qualsevol dispositiu connectat a internet.
Promet uns quants punts interessants: Llegeix més…
De fa unes setmanes que al llistat de blogs que tinc al Feedly no para d’aparèixer-hi l’expressió content marketing (sobretot en blogs anglesos) i algun d’aquí també se n’està fent ressò. No és res nou (el concepte ja existia pre-internet) però si que sembla que amb les possibilitats de distribució i redistribució del contingut a la xarxa està explotant. Si al marquèting més tradicional hi ha un enfoc més directe al públic, cridant a que faci l’acció concreta (comprar, habitualment), aquí s’apel·la a que l’usuari faci una interacció amb un contingut que creem i que l’ha d’interessar, i això acabarà generant valor per a nosaltres, no d’una forma tan directa com la clàssica, però convencent a un usuari que ja està més habituat/cansat/immunitzat amb les formes clàssiques de vendre-li la moto. Crear un blog, regalar un ebook, fer guies interessants i molt compartibles…
Aquestes últimes setmanes han aparegut un parell de blogs nous sobre analítica que m’han semblat ben interessants per seguir, els de l’Oriol Farré i el Ferriol Egea. Els dos van passar per Web Analytics (que són una de les empreses que organitza el a priori interessant Google Analytics User Conference a Barcelona, el proper 28 de maig). El Ferriol s’encarrega d’analítica a La Vanguardia, l’Oriol ho fa des de no fa gaire a El mundo deportivo. A mi em serà especialment interessant llegir-los pel punt de vista de comentar experiències de l’analítica en un mitjà de comunicació. En llibres i blogs que llegeixo una gran majoria de la informació va enfocada a webs on la conversió final és una venta. En mitjans és diferent, alguns treballaran per incrementar clics a les publicitats, altres pel consum de vídeos (amb publicitats associades), altres simplement voldran tenir molt consum i extendre la seva influència social.
Més blogs:
Una petita utilitat que pot fer servei quan estàs fent webs o en altres contextos: els buscadors inversos d’imatges. Aquí no hi escriurem unes paraules per trobar l’imatge que volem localitzar, sinó que directament hi posarem una imatge, i aquest cercador ens mostra les webs on està allotjada.
A mi això em va servir la setmana passada d’una manera molt tonta. Tenia un gif animat d’una pel·lícula molt de sèrie B i volia saber quin film era. Vaig descarregar aquest gif animat, el vaig posar en un d’aquests buscadors inversos i em va treure un llistat de resultats. En un d’ells, a més de tenir l’imatge, a sota tenien un sistema de comentaris on un dels usuaris deia que era de la sèrie Land of the lost.
L’eina que jo coneixia de feia un temps és TinEye. Li puges una imatge o li poses l’adreça web que té aquesta imatge i et treu un llistat de pàgines web on es pot localitzar-la. Un dels usos d’aquestes cerques inverses seria per veure si han piratejat alguna fotografia nostra.
Però resulta que això del TinEye també ho fa Google (i jo que no ho sabia fins no fa gaire). Si obres la pàgina de cerca d’imatges al navegador, des del teu ordinador pots arrossegar una imatge que hi tinguis guardada cap al navegador, deixant-la a la part central, on hi ha la barra de cerca. Automàticament et pujarà l’imatge i et farà una cerca amb webs on està allunyada l’imatge. Funciona millor que el TinEye, que el poder d’indexació de Google és el que és.
A més de buscar imatges concretes, a partir d’una imatge també pots fer que et llisti imatges similars (basant-se en el color). Ho fa el TinEye i altres cercadors com Gazopa (aquest a més de color també es fixa en la forma).
L’altre dia comentava un parell d’eines per fer prototipatge per web: Indigo Studio i Framebox. Al comentari d’aquell article, el Jordi Rossell (que té un blog en català que recomano llegir si esteu en aquest món d’internet, El nostre racó) me’n va recomanar un que m’ha agradat molt, el Moqups. És ideal per substituir la suggerència d’eina via web que vaig comentar, el Framebox. Em sembla molt superior. Comparat amb l’Indigo Studio, que és un programa que instal·les al teu ordinador, ja tindrien coses diferents, però els dos serien grans eines gratuïtes si hem de fer prototips web.
Quan fem el prototip de la web (la paraula que s’utilitza en anglès és wireframe), construim una versió molt esquemàtica del què volem que sigui la futura web (a vegades donant també un punt funcional) que ha de servir per explicar què volem d’una manera una mica més gràfica. Tant al nostre equip (els que han de dissenyar la web, els que l’han de programar) com als clients que ens han encarregat la web, si és el cas. També ens poden ajudar a verificar l’usabilitat de la nostra web i detectar possibles problemes i errors abans de començar a picar codi.
Tenia ganes de recomanar un enllaç però abans volia escriure un text sobre això de les conversions. Un cop fet, anem cap allà: Online copywriting that converts, un article molt interesant que vaig descobrir a través del twitter del Natzir Turrado (que parla habitualment de coses com SEO, conversions o analítica web). El text ens ensenya un seguit d’exemples de testos A/B que han creat per analitzar les millores que suposa fer petits canvis a un text. Molt sovint pensem que perquè funcioni millor una pàgina cal canviar-la molt. Però simplement optimitzant els textos principals ja podem guanyar prou. I l’ideal, si ho podem fer, és preparar un test (és relativament fàcil preparar dos versions de la pàgina on només canvia el text). És important perquè és millor agafar el suport de les dades, que no l’experiència o l’intuïció o les creences personals. Que molt sovint acabaran coincidint amb el resultat final, però molts cops ens podrem emportar sorpreses.
Cal tenir en compte que molt sovint aquests tests ens aportaran diferències poc importants, i que per tant no ens ajudaran certificar una opció guanyadora, i que per poder fer aquests tests, si tenim una pàgina amb poques visites com podria ser aquesta, perquè arribem a un nombre de visites suficient perquè el test comenci a tenir una mica de validesa pot arribar a passar molt temps!
És interessant mirar els casos d’estudi que plantegen a l’enllaç i veure que coses a priori bastant sutils com la diferència entre “Crea la meva compta” / “Creat la teva compta” ensenya que la primera opció és significativament més cridanera per l’usuari a l’hora de clicar el botó. M’agrada també la filosofia que plantegen a l’hora de dissenyar interacció a la teva web: pensa que quan vols que el teu usuari faci una acció, té la opció de fer-la o no. Perquè la faci cal que el què aconseguirà serà superior a la feina que li costa fer-ho. Vaja, que si l’objectiu final és molt preuat, potser serà capaç d’enfrontar-se a tasques més farragoses, però si no és el cas, més val que t’espavilis i li facilitis la feina.
Si voleu continuar llegint sobre el tema d’optimitzar els textos de la web perquè funcionin el millor possible, també val la pena un petit recull amb el cridaner títol de “10 persones superllestes ens parlen de escriure per convertir“. Són en anglès, però si us interessa això, a fer-hi una ullada! Van des de com construir els textos per cridar més l’atenció a com per fer-ho des d’un punt de vista d’optimització per SEO.
Si llegiu cosetes sobre analítica web una paraula que es repeteix cada dos per tres (perquè n’és un element central) és “conversions”. Una definició que he trobat a can Google és que conversió “és completar una activitat a la teva web que és important per l’èxit del teu negoci”. Potser discutiria l’última part, la de negoci, i ho deixaria en un “èxit del què vols aconseguir”, però vaja, és la forma de quantificar que el què t’has proposat per la teva web està funcionant bé, sigui la teva web un negoci o no.
Quan vols fer una nova web, el menú és una de les parts més essencials, a la que cal dedicar-li molta atenció. Idealment, l’objectiu seria aconseguir un menú que sigui simple i senzill d’entendre pels usuaris i que a la vegada els faciliti trobar el què busquen. Si és la teva web personal és més fàcil que puguis aconseguir perfilar un menú seguint aquest precepte, en webs més grans i on molta gent opina és possible que peticions i interferències de caps i clients ho puguin acabar distorsionant una mica o molt.
Què hi ha d’haver al menú?
El menú pot ser simple o bastant complicat, en casos de pàgines amb molt contingut. Si és una web nova (i per tant no disposem d’informació per analitzar) hem de fer una mica de feina mental, pensar el què volem posar a la nostra pàgina i com ho titulariem, a la vegada d’intentar anticipar-nos a què pot interessar als usuaris, per poder-ho destacar més.
Fet amb WordPress. Utilitzant una plantilla gratuita de 
Comentaris recents